En el 57è aniversari del seu assassinat, publiquem en català la traducció de l'article de Malcom X (Omowale Malcolm X Shabazz) sobre Palestina i el sionisme, publicat originalment a l'Egyptian Gazette el 17 de de 1964. MALCOM X
Els exèrcits sionistes que ara ocupen Palestina afirmen que els seus antics profetes jueus van predir que en els “darrers dies d’aquest món” el seu propi Déu els faria sorgir un “messies” que els conduiria a la seva terra promesa, i ells establirien el seu propi govern “diví” en aquesta terra recentment guanyada, aquest govern “diví” els permetria “governar totes les altres nacions amb una vara de ferro”.
Si els sionistes israelians creuen que la seva ocupació actual de la Palestina àrab és l’acompliment de les prediccions fetes pels seus profetes jueus, aleshores també creuen religiosament que Israel ha de complir la seva missió “divina” de governar totes les altres nacions amb una vara de ferro, cosa que només significa una forma diferent de govern de ferro, fins i tot més fermament arrelada, que la de les antigues potències colonials europees.
Aquests sionistes israelians creuen religiosament que el seu Déu jueu els ha escollit per substituir l’antiquat colonialisme europeu per una nova forma de colonialisme, tan ben disfressat que els permetrà enganyar les masses africanes perquè se sotmetin voluntàriament a la seva autoritat i guia “divina”, sense que les masses africanes s’adonin que encara estan colonitzades.
CAMUFLATGE
Els sionistes israelians estan convençuts que han camuflat amb èxit el seu nou tipus de colonialisme. El seu colonialisme sembla ser més “benèvol”, més “filantròpic”, un sistema amb el qual governen simplement fent que les seves víctimes potencials acceptin les seves ofertes amistoses “d’ajuda” econòmica i altres regals temptadors, que pengen davant de les nacions africanes recentment independents, les economies dels quals experimenten grans dificultats. Durant el segle XIX, quan les masses aquí a l’Àfrica eren en gran part analfabetes, era fàcil per als imperialistes europeus governar-les amb “força i por”, però en aquesta era actual de la il·lustració les masses africanes s’estan despertant, i és impossible posar-les ara en escac amb els mètodes antiquats del segle XIX.
Els imperialistes, per tant, s’han vist obligats a idear nous mètodes. Com que ja no poden forçar o espantar les masses perquè se sotmetin, han d’elaborar mètodes moderns que els permetin maniobrar sobre les masses africanes voluntàriament sotmeses.
L’arma moderna del neoimperialisme del segle XX és el “dolarisme”. Els sionistes han dominat la ciència del dolarisme: la capacitat de venir fent-se passar per amic i benefactor, portant regals i totes les altres formes d’ajuda econòmica i ofertes d’assistència tècnica. Així, el poder i la influència de l’Israel sionista en moltes de les noves nacions africanes “independents” s’ha tornat ràpidament fins i tot més inamovible que el dels colonialistes europeus del segle XVIII… i aquest nou tipus de colonialisme sionista només difereix en la forma i el mètode, però no pas en el motiu ni en l’objectiu.
A finals del segle XIX, quan els imperialistes europeus van preveure sàviament que les masses africanes que s’estaven despertant no se sotmetrien al seu vell mètode de governar mitjançant la força i la por, aquests imperialistes sempre maquinadors van haver de crear una “nova arma” i trobar una “nova base” per a aquesta arma.
DOLARISME
L’arma número u de l’imperialisme del segle XX és el dolarisme sionista, i una de les bases principals d’aquesta arma és l’Israel sionista. Els sempre intrigants imperialistes europeus van situar sàviament Israel on podia dividir geogràficament el món àrab, infiltrar-se i sembrar la llavor de la dissensió entre els líders africans i també dividir els africans contra els asiàtics.
L’ocupació sionista israeliana de la Palestina àrab ha obligat el món àrab a malgastar milers de milions de dòlars preciosos en armament, cosa que fa impossible que aquestes nacions àrabs acabades d’independitzar-se es concentrin a enfortir l’economia dels seus països i elevar el nivell de vida del seu poble.
I el constant baix nivell de vida al món àrab ha estat utilitzat hàbilment pels propagandistes sionistes per fer semblar als africans que els líders àrabs no estan intel·lectualment o tècnicament qualificats per millorar el nivell de vida de la seva gent… “induint” així indirectament els africans a allunyar-se dels àrabs i a adreçar-se als israelians per buscar mestres i assistència tècnica.
“Li mutilen l’ala de l’ocell, i després el condemnen per no volar tan ràpid com ells”.
Els imperialistes sempre es fan quedar bé a si mateixos, però és només perquè competeixen contra països acabats d’independitzar-se econòmicament mutilats, les economies dels quals en realitat estan paralitzades per la conspiració sionista-capitalista. No poden sostenir una competència justa i per això temen la crida de Gamal Abdul Nasser a la unitat afro-àrab sota el socialisme.
MESSIES?
Si l’afirmació “religiosa” dels sionistes que el seu messies els portaria a la terra promesa és certa, i l’ocupació actual d’Israel de la Palestina àrab és l’acompliment d’aquesta profecia: on és el messies del qual els seus profetes van dir que tindria els mèrits per conduir-los-hi? Va ser Ralph Bunche qui va “negociar” amb els sionistes perquè prenguessin possessió de la Palestina ocupada! Ralph Bunche és el messies del sionisme? Si Ralph Bunche no és el seu messies, i el seu messies encara no ha vingut, què hi fan a Palestina abans que el seu messies?
Tenien els sionistes el dret legal o moral d’envair la Palestina àrab, desarrelar els ciutadans àrabs de les seves llars i confiscar totes les propietats àrabs per a ells mateixos només basant-se en l’afirmació “religiosa” que els seus avantpassats hi vivien fa milers d’anys? Fa només mil anys els moros vivien a Espanya. Això donaria als moros d’avui el dret legal i moral d’envair la península Ibèrica, expulsar-ne els ciutadans espanyols i després establir-hi una nova nació marroquina… on hi havia abans Espanya, com han fet els sionistes europeus amb els nostres germans i germanes àrabs de Palestina?…
En resum, l’argument sionista per justificar l’ocupació actual per part d’Israel de la Palestina àrab no té cap base intel·ligent ni legal en la història… ni tan sols en la seva pròpia religió. On és el seu Messies?
Font: Zionist logic. Traducció: Col·lectiu Intifada
Intifada Blog 