Avui fa 17 anys, el 16 de març de 2003, Rachel Corrie va ser assassinada a la Franja de Gaza per les forces d’ocupació israelianes quan participava, megàfon en ma, en una acció per aturar la demolició d’una casa palestina. La Rachel forma part de la llarga tradició de solidaritat internacionalista, que ens és tan propera en el record de les Brigades Internacionals en la nostra guerra. Difonem en català l’article que Middle East Monitor va publicar per commmorar el 15è aniversari del seu assassinat. Rachel, companya: ni oblit, ni perdó.
Middle East Monitor, 16/03/2018
L’activista pacifista nord-americana de vint-i-tres anys Rachel Corrie va ser assassinada per una excavadora israeliana que estava a punt d’enderrocar una casa palestina a la franja de Gaza el 2003.
Des d’aleshores, Corrie s’ha convertit en una icona de la solidaritat global amb el poble de Palestina.
Nascuda el 10 d’abril de 1979 a Olympia, Washington, Corrie va dedicar la seva vida a defensar els drets palestins. El 2003 va passar a la franja de Gaza com a membre del Moviment Internacional de Solidaritat [ISM].
Va ser coneguda pel seu amor a la pau i per la defensa dels drets palestins, concretats en els seus treballs fotogràfics de denúncia de les violacions israelianes de drets als Territoris Ocupats.
El 16 de març de 2003, a la ciutat de Rafah, al sud de la Franja de Gaza, Corrie es va plantar davant d’un bulldozer israelià intentant aturar la demolició de la casa d’una família palestina.
Corrie creia que els seus trets d’estrangera i els cabells rossos dissuadirien l’excavadora, però estava equivocada. Va morir aixafada quan el conductor de l’excavadora la va atropellar repetidament, segons testimonis presencials.Els pares de Rachel Corrie: “La nostra preocupació és pel poble palestí”
Rachel Corrie en l’acció en què va ser assassinada per les forces d’ocupació israelianes (Font: The Palestinian Information Center)
La gent de Gaza va rebre la notícia del seu assassinat amb pena i horror, qualificant-la de “màrtir” i celebrant un funeral massiu per a l’activista nord-americana.
Des d’aleshores, el nom de Rachel Corrie s’ha convertit en sinònim de la causa palestina. Va ser escollida per donar nom a un vaixell d’ajuda humanitària irlandès que va salpar rumb a Gaza el 2010 i diverses pel·lícules documentals expliquen la seva història, que representa el patiment palestí.
La seva família va presentar una demanda contra les autoritats israelianes per la mort de la seva filla. Però un tribunal israelià va absoldre el conductor de la màquina en un controvertit veredicte de l’any 2013 -una decisió anunciada per grups de defensa dels drets humans.
En una carta enviada a la seva família des de Gaza poc abans del seu assassinat, Corrie descrivia el sofriment palestí que havia presenciat: “Ni llegir, ni anar a xerrades, ni mirar documentals ni el boca a boca m’havien preparat per a la realitat de la situació aquí”, va escriure. “Simplement, si no ho veus no t’ho pots imaginar.”
Hanan Ashrawi, membre del Comitè Executiu de l’Organització d’Alliberament de Palestina (OAP), ha avisat avui que s’està accelerant el ritme de l’annexió israeliana de terres palestines ocupades i que creix el terrorisme dels colons sancionat per l’estat contra civils palestines indefenses.
“Mentre la comunitat internacional intenta cooperar en la lluita contra la propagació del virus COVID-19, Israel està explotant la situació per agilitar l’annexió de facto de terres palestines alhora que proporciona protecció i cobertura als colons israelians armats en els seus atacs terroristes contra comunitats palestines indefenses arreu dels territoris ocupats de Cisjordània”, ha dit Ashrawi en declaracions a la premsa.
“Com a part dels seus plans cada cop més intensos per fer aplicar el conegut projecte d’assentament E1, Israel ha anunciat la construcció d’una nova carretera d’apartheid a prop de l’assentament il·legal de ‘Maale Adumim’, malgrat els advertiments internacionals que aquest projecte annexionaria una gran àrea al voltant de la Jerusalem ocupada i destruïria la contigüitat territorial de Palestina ”, ha dit.
Hanan Ashrawi, membre de la direcció de l’OAP.
Paral·lelament, ha afegit Ashrawi, “els colons israelians han augmentat bruscament els seus atacs terroristes als territoris ocupats de Cisjordània”.
Ha posat l’exemple de Jabal (Muntanya) al-Orma, a la ciutat de Beita, al nord de Cisjordània, on la cooperació entre colons i exèrcit per controlar la muntanya i atacar els residents palestins de la zona ha provocat avui la mort d’un noi de 15 anys i ferides a dotzenes més.
“Els darrers dies els colons israelians han atacat repetidament el Mont Al-Orma, a prop de Nablus, per intentar controlar la zona amb la participació activa de l’exèrcit israelià. Els palestins de Beita-Nablus s’han enfrontat a les reiterades agressions amb valentia i determinació malgrat el gran cost i el patiment que han hagut de suportar. L’última víctima d’aquesta escalada és Mohammed Hamayel, de 15 anys, assassinat a trets per foc viu israelià. A més, s’han comptabilitzat desenes de ferides i casos d’asfíxia causats pels atacs de l’exèrcit israelià i dels colons. “
A més, la representant de l’OAP ha afegit que “la zona tancada de Betlem, que és l’epicentre del brot COVID-19 de Palestina i es troba sota estrictes mesures de quarantena, ha estat l’objectiu dels colons israelians, que han arrencat almenys 1.200 oliveres i vinya, seguint amb el seu permanent terrorisme ambiental. Alhora l’exèrcit israelià ha intensificat l’expansió de l’enorme bloc d’assentaments de Gush Etzion per completar el setge i l’aïllament del Jerusalem ocupat”.
Ashrawi ha conclòs les declaracions afirmant que mentre el mon està preocupat per combatre la perillosa propagació del virus letal, “no es pot ignorar la tòxica campanya israeliana que té per objectiu destruir l’estat palestí i les possibilitats de pau”.
En aquest dia internacional de les dones, 43 dones palestines es troben preses a les presons i centres de detenció israelians, i entre elles hi ha 16 mares, 8 preses ferides, 12 de malaltes i 4 sota detenció administrativa sense cap càrrec ni judici. Les preses també pateixen sentències llargues amb un màxim de 16 anys. Totes les preses palestines estan tancades a la presó de Damon des de novembre de 2018.
Des de començaments de l’ocupació, fa més de 50 anys (el 1967), més de 10.000 dones palestines han estat arrestades i detingudes per les forces de ocupació israelianes. L’any passat, i igual que anys anteriors dones i nenes palestines són arrestades habitualment al carrer, en els checkpoints militars israelians i durant les violentes incursions nocturnes a les seves cases. Aquestes incursions militars ho són acompanyades de la presència de soldats israelians, oficials de intel·ligència i gossos de policia durant les quals es destrueixen articles domèstics i es produeixen danys al mobiliari. En els jeeps militars s’enduen a la força les dones i nenes amb els ulls embenats i emmanillades. Les dones també segueixen patint tortures i maltractaments als centres d’interrogatori, a més de les dures condicions d’empresonament a la decadent i detriorada presó de Damon, abans un estable per a cavalls, i un magatzem pel tabac.
Alguns dels casos de detenció de preses de l’any passat inclouen activistes i defensores dels drets humans com Khalida Jara i Widad Bargouthi. A la Khalida Jarar, exmembre del Consell Nacional Palestí, la van arrestar el 31 d’octubre de 2019. Els soldats van irrompre a casa seva al voltant de les 3 de la matinada per detenir-la. Aquesta és la seva tercera detenció en els últims cinc anys, de fet, tot just acabava de ser alliberada el febrer de 2019.
La Widad Bargouthi, professora de la Universitat de Birzeit, va ser arrestada l’1 de setembre de 2019 amb una llista de càrrecs que principalment es basaven en acusar-la per incitació a través de facebook. A més, durant la seva detenció, la Widad va ser traslladada al centre d’interrogatoris Mascobiyya durant el seu període de detenció, per intentar pressionar el seu fill, Qassam Bargouthi, al qual estaven interrogant en aquell moment. La Widad va rebre la llibertat condicional el 16 de setembre de 2019, amb una fiança de 40.000 NIS [uns 10.000 €] i arrest domiciliari a la zona C de Cisjordània. Més endavant, va ésser jutjada pel tribunal militar d’Ofer.
Khalida Jarrar, presa política palestina (Foto: Palestina Libre)
L’objectiu: estudiants universitàries
Durant el darrer any, l’objectiu de les Forces d’Ocupació israelianes han estat els i les estudiants universitàries. Les estudiants van ser detingudes a casa seva passada la mitjanit, les van traslladar a centres d’interrogatori i de detenció i a algunes les van sotmetre a tortures greus i altres maltractaments. Tot això impedeix el seu accés a l’educació i comporta una violació del dret a una educació adequada. La majoria de les estudiants son acusades d’activisme universitari, cosa que criminalitza només l’activisme estudiantil, violant el seu dret de reunió i associació pacífica.
La Mais és estudiant de periodisme i es troba a 4t de carrera a la Universitat de Birzeit. Va ser detinguda el 29 d’agost de 2019 en una incursió a casa seva. La llar de la Mais i la seva família va ser violentament atacada per un gran nombre de militars de les forces d’ocupació israelianes, fortament armats i escortats per gossos entrenats, i després se la van al centre d’interrogatori Mascobiyya, on va rebre greus tortures físiques i psicològiques i maltractaments durant aproximadament un mes. En finalitzar la fase d’interrogatoris la Mais va ser traslladada a la presó de Damon, on se li va facilitar la llista de càrrecs pels quals se l’acusa, que inclou la participació en activitats universitàries i la coordinació d’un campament d’estiu. Encara es troba a l’espera de judici.
– Mais Abu Gush / 23 anys
Mais, és estudiant de periodisme i es troba a 4t de carrera a la universitat de Birziet, va ésser arrestada el 29 d’agost de 2019 en una incursió a casa seva. La llar de Mais i la seva família va ser violentament atacada per un gran nombre de militars de les forces d’ocupació israelianes les quals anaven fortament armades i escortades per gossos entrenats, i després se la van endur detinguda i va ser traslladada al centre d’interrogatoris al-Mascobiyya, on va rebre greus tortures físiques i psicològiques i maltractaments durant aproximadament un més. Al finalitzar la fase d’interrogatoris Mais va ser traslladada a la presó de Damon on se li van facilitar la llista de càrrecs pels quals se la cosa, que incloïa la participació en activitats universitàries i la coordinació d’un campament d’estiu. Encara es troba a l’espera de judici.
– Samah Jaradat / 23 anys
La Samah es va graduar a la Universitat de Birziet l’estiu de 2019 amb una llicenciatura en sociologia. Les forces d’ocupació van detenir-la el 7 de setembre de 2019. Una unitat de les forces especials va atacar casa seva després de la mitja nit i la va arrestar. Va ser traslladada al centre d’interrogatoris Mascobiyya, on va passar aproximadament un mes abans de ser traslladada a la presó de Damon. Durant l’interrogatori la van torturar i maltractar, fent-li adoptar les anomenades posicions d’estrès, amenaçant els membres de la seva família, posant-la en confinament i mostrant-li com torturaven altres detingudes. Jaradat va rebre una llista de càrrecs que incloïen activisme universitari. Encara presa, a l’espera de judici.
– Shatha Hassan / 20 anys
Shatha Hassan, és estudiant de la universitat de Birziet, la van arrestar a seva casa després de mitjan nit el 12 de desembre del 2019. Passats 3 dies de la seva detenció, imposaren a Shatha l’ordre de detenció administrativa de tres mesos la qual hauria d’acabar l’11 de març del 2020. Tanmateix, la detenció administrativa pot ser indefinida, per tant, li poden renovar aleatòriament.
– Leen Awad / 22 anys
Van arrestar la Leen Awad, estudiant de la Universitat Politècnica Palestina, a la seva casa de Bait Omar, Hebron, el 25 de febrer de 2020. Les Forces d’Ocupació Israeliana van entrar casa seva passada la mitjanit, van fer malbé les seves pertinences i van confiscar diversos ordinadors portàtils i telèfons mòbils. La Leen va ser traslladada al centre de detenció Etzion i després a la presó Hasharon, on la van interrogar sobre el seu activisme estudiantil. El 3 de març de 2020, el tribunal militar israelià d’Ofer va dictar llibertat condicional per la Leen, amb una fiança de 20.000 NIS [uns 5000 €] i una multa de 1500 NIS [uns 370€].
Cal destacar també que la presonera Bayan Azzam d’al-Ezarrya va ser arrestada l’11 de març del 2017 i condemnada a 40 mesos de presó. La Bayan és estudiant de la Universitat Oberta d’Al-Quds i es considera l’estudiant presa més antiga.
Tortura i maltractaments contra les preses
Tan bon punt són detingudes, les dones palestines són traslladades als centres d’interrogatoris i de detenció, i habitualment se’ls nega tota explicació dels seus drets i la causa de detenció. També els és negat l’accés a un advocat i les mantenen durant diversos dies sota interrogatori durant el qual són objecte de tortura i maltractaments. Les tècniques de tortura i maltractaments utilitzats causen patiments físics i mentals greus. Entre els mètodes d’interrogació hi ha: prolongar l’aïllament del mon exterior; condicions de detenció inhumanes; ús excessiu de venes als ulls i manilles; privació de la son; denegació d’aliments i d’aigua durant períodes prolongats; denegació de l’accés als lavabos; denegació de l’accés a les dutxes o canvi de roba durant dies o setmanes; forçaments per adoptar les conegudes posicions d’estres; crits, insults i malediccions i assetjament sexual.
L’any passat, el cas de la Mais Abu Gush va ser un dels més extrems de preses que van ser objecte de tortures i maltractaments. Va passar aproximadament un mes al centre d’interrogatoris Mascobiyya, on va patir tortures físiques i psicològiques molt greus.
Un altre cas va ser el d’Hiba al-Labadi, arrestada el 20 d’agost de 2019 al checkopint fronterer entre Jordània i Cisjordània. Posteriorment van traslladar l’Hiba al centre d’interrogació Petah Tikva, on va passar aproximadament un mes. Durant una visita de l’advocat d’Adammer, Al-Labadi va informar-lo de les pèssimes condicions de detenció que patia. La visita d’aquest advocat va arribar després que a l’Hiba se li prohibissin les visites d’advocats durant un total de 25 dies. L’Hiba va ser objecte de llargues sessions d’interrogatori, privació del somni, humiliacions i l’ús dels membres de la seva família per pressionar-la. Després del període d’interrogatoris se li va dictar una ordre de detenció administrativa de sis mesos sense cap càrrec ni judici. Això va fer que l’Hiba iniciés una vaga de fam protestant contra la seva detenció arbitrària. Durant els 40 dies de la vaga de fam, l’Hiba va patir molt. Finalment va aturar la vaga de fam quan les autoritats d’ocupació israelianes van decidir posar-la en llibertat
També hi ha el cas de la presa Halima Khandaqji, que va ser arrestada l’1 de gener del 2020. La Halima va informar l’advocat d’Addameer de les condicions de detenció durant el seu període d’interrogatori quan es trobava al centre Mascobiyya. Va patir llargues sessions d’interrogatoris, posicions d’estrès, humiliació i amenaces d’arrestar el seu fill de deu anys i les seves dues filles.
Dones amb detenció administrativa
Hi ha quatre dones palestines sota detenció administrativa en presons israelianes. No se’ls ha acusat de res, de fet són detingudes en funció de l’anomenat “expedient secret” que no es comparteix amb elles ni amb els seus advocats. La primera és la Shuruq al-Badan de Bait Fajar, a Betlem. Va ser arrestada el 15 de juliol de 2019 i va rebre una ordre de detenció administrativa de sis mesos que posteriorment es va renovar sis mesos més. Després l’Alair Basir, de Qalqilia, detinguda el 24 de juliol de 2019, amb una ordre de detenció administrativa de quatre mesos que ja s’ha renovat dues vegades. Les forces d’ocupació israelianes també van detenir la periodista Bushra al-Taweel l’11 de desembre de 2019 i la van posar sota detenció administrativa. Finalment, l’estudiant Shatha Hassan, amb una ordre de detenció administrativa de tres mesos.
(Foto: Ahmad Gharabli)
Negligència mèdica contra dones preses
Actualment hi ha vuit preses ferides i dotze de malaltes, que pateixen la negligència mèdica per part dels serveis penitenciaris israelians (IPS). Les preses denuncien constantment a les advocades d’Addameer les continues negligències. Van informar les advocades del tractament discriminatori, poc professional, que reben dels metges i infermers. Per exemple, algunes de les preses van dir que els serveis clínics poden utilitzar una xeringa diverses vegades amb més d’una presa, o bé utilitzar una injecció oberta. També han denunciat repetides vegades que no reben la medicació que necessiten.
Per exemple, la presa Israa Ja´abes encara pateix per les ferides i les cremades provocades durant la seva detenció. D’altra banda, la presonera Ansam Shawahneh va informar l’advocat d’Adameer el mes passat d’un dolor extrem als ossos. En diverses ocasions va informar el metge de la clínica de la presó, però només se li va donar una assistència muscular. Al cap d’un temps, la van traslladar a l’hospital on li van fer diverses proves i es van adonar que pateix una inflamació als ossos i que el seu cos necessita prendre vitamines, malgrat la qual cosa encara no ha rebut el tractament adequat.
Per un altre costat, algunes de les preses palestines pateixen hipertensió arterial, diabetis i altres malalties que necessiten una atenció mèdica constant i adequada.
Les dones palestines en el context de la legislació colonial
Israel és responsable directe de les accions al territori ocupat, en particular dels maltractaments a les dones durant les detencions i els trasllats. L’article 12 de la Recomanació General 28 del Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra les dones, sobre les Obligacions Fonamentals dels Estats que en formen part, estableix el següent:
“Tot i estar subjectes al dret internacional, els Estats exerceixen principalment la jurisdicció territorial. Les obligacions dels Estats membres s’apliquen però, sense discriminació tant als ciutadans com als no ciutadans, inclosos refugiats, sol·licitants d’asil, treballadors migrants i els apàtrides, dins del seu territori o sota el seu control efectiu, encara que no estiguin situats dins del territori. Els estats membres són responsables de totes les seves actuacions que afectin els drets humans, independentment de si les persones afectades es troben al seu territori. ” 1
A més, l’article 3, apartat 1, lletra c), de la quarta Convenció de Ginebra (1949) prohibeix els “atacs sobre la dignitat personal, en particular, els tractes humiliants i degradants”. Això els succeeix regularment a les preses, sobretot durant la transferència dels interrogatoris, i assetjaments sexuals durant els escorcolls. A més, segons les lleis internacionals humanitàries, les Quatre Convencions de Ginebra i els seus protocols addicionals, el poder ocupant està obligat a protegir les preses. De fet, les autoritats d’ocupació israelianes estan obligades a mantenir les preses en instal·lacions separades de les dels homes, procurar la seva supervisió només per part de les dones i proporcionar-los necessitats bàsiques d’higiene i salut. A més d’això, les preses es troben, com la majoria del conjunts de presos palestins, retingudes al territori palestí històric, fora del territori ocupat. Això entra en contradicció directa amb els articles 49 i 76 de la quarta Convenció de Ginebra que prohibeix al poder ocupant deportar persones protegides i, en concret, les detingudes en territori ocupat.
Els testimonis de dones i nenes palestines posen de manifest la brutalitat del procés de detenció, així com les condicions que hi ha dins dels centres d’interrogatori, arrest i presons israelianes, i fins i tot dins els hospitals quan les preses es troben en presó preventiva. Els maltractaments, els abusos i tortures a dones i nenes palestines es produeixen en el context de l’ocupació i l’annexió de les terres palestines continuada des de fa més de 50 anys. A la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones, els Estats membres destaquen “que l’eradicació de l’apartheid, totes les formes de racisme, discriminació racial, colonialisme, neocolonialisme, agressió, ocupació estrangera i dominació i interferència en els assumptes interns dels Estats és essencial per gaudir plenament dels drets dels homes i de les dones. ” 2
NOTES
1. Commitè de l’ONU per l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (CEDAW), Recomanacio General 28 de les Obligacions dels Estats Membres sotra l’Article 2 de la Convenció per l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra les Dones, 16/12/2010, CEDAW/C/GC/28.
2. Assemblea General de l’ONU, Convenció Convenció per l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra les Dones, 18/12/1973 December 1979, Nacions Unides, Treaty Series, vol. 1249, p. 13.
Avui, una dotzena de membres de la campanya “salvem la Vall del Jordà”, juntament amb membres dels comitès de resistència popular i activistes internacionals hem participat en l’acció de plantar oliveres al poble Aadtouf, al nord de la vall del Jordà.
Aquesta protesta camperola s’ha realitzat per assegurar la identitat de la terra i els nostres drets i, per d’exercir el nostre dret sobre ella, així com per continuar lluitant per la llibertat i la protecció de la nostra terra.
Després d’això, hem anat cap a la trinxera terrestre que aïlla bona part de la nostra terra al carrer Alon Muri , què també aïlla molts nuclis de població com Al hadadiye de la ciutat Hamsa i Makhoun. Aquest aïllament priva les palestines de mobilitat i d’accessos a la ciutat palestina per rebre assistència sanitària, accés a fonts d’aigua i a l’educació.
A la trinxera van acudir soldats de les Forces d’Ocupació d’Israel que ens impedeixen sistemàticament accedir a la nostra terra. Aleshores els soldats van començar a llançar bombes sonores i coets de gasos lacrimògens que van provocar ferides lleus.
Assegurem la continuació d’activitats a la vall del Jordà com la sembra d’arbres, protestes i manifestacions i l’ajuda d’activistes voluntàries per tal de donar suport a l’agricultura palestina i encoratjar a la societat palestina en tots els seus drets.
La nostra resistència és un missatge a Trump i Netanyahu en rebuig a l’Acord del Segle.
Intifada Blog 